Fer acompanyament no té res a veure amb seguir un manual. La carrera t’aporta un mapa, però per ajudar de veritat, s’ha d’haver trepitjat el terreny amb profunditat, i la millor forma de fer-ho és haver fet molts anys de teràpia. Jo vaig decidir fer-ne a 38 anys, quan vaig sentir la necessitat de “fer neteja”.

La teràpia és més que “solucionar problemes”, és prendre consciència d’un mateix, del perquè fem les coses, del que ens mou per dintre; és també una alliberació de condicionants, mandats, falses “obligacions”; i un creixement, ja que aporta eines i maduresa per gestionar tant les pròpies emocions, com els conflictes interpersonals, o els reptes. 

Vaig poder comprovar com la meva infància em condicionava sense que jo en fos conscient (el  maltractament psicològic a casa; l'exigència; la prohibició de parlar dels problemes; la falta d’intimitat i de suport). Gràcies a la teràpia vaig ampliar perspectiva, i redefinir el meu projecte de vida. Fruit d’aquest procés, avui, visc una vida plena de significat (i lluny d’aquells objectius buits). He passat d’assessor d’empreses per la internacionalització al camp de la psicologia i el món social. Actualment, visca a Cambodja (he visitat 45 països), on he decidit quedar-me a viure. 

Soc psicòleg col·legiat (nº P-03250). Però més enllà dels estudis, han estat 12 anys d’aprendre, de llegir, d’investigar, de viure i de posar-ho tot en pràctica —primer en mi, i ara, al teu costat.

Si vols començar un procés d’autoconeixement profund i transformador, estic aquí per acompanyar-te.